LA GESTIÓ DELS DECIBELS

Quatre anys de presó per un delicte ecològic. Som molts els que al llegir aquest enunciat pensarem directament a una contaminació atmosferica que ha causat problemes respiratoris greus als ciutadans, o pot ser en una contaminació de les nostres fonts d'abastament d'aigua per un excés de purins de porc en un paratge desconegut. Però serem molts menys a pensar a una contaminació acústica fruit d'una alteració del nostre entorn i de nosaltres mateixos per un augment de decibels.

Les converses amigables es donen sobre uns 50 decibels, i tot el que sobrepassa aquesta intensitat es considerat pel nostre organisme com una molèstia. Tanmateix cal a dir que la contaminació acústica dels nostres paisatges és molt subjectiva com no podia ser d'una altra manera tractant-se de paisatge. Així, segons l'esborrany de la nova ordenança del soroll de l'ajuntament de Barcelona la causa principal del soroll és el trànsit però aquesta causa no es situaria entre les contaminacions acústiques més destacables pels barcelonins que focalitzarien més les seves queixes en les activitats de lleure nocturn.

Aquests primers passos pels paisatges sonors dels nostres paratges urbans en posen en alerta de la importància d'una bona gestió del medi sonor. Fins ara ens hem detingut només en els aspectes negatius del so -el soroll-, o com a molt en els aspectes més funcionals (com els codis sonors al semàfors per guiar a persones que tenen dificultats amb els codis visuals). Ens manquen encara els "Geocompositors", equivalents del que els paisagistes suposen pel sentit de la vista, es a dir, uns especialistes que jugant amb les noves tecniques o no, puguin contrarestar derminats sons o dotar un lloc d'una musica diferenciada, per què el so proporciona identitat als llocs i cada territori té dret a la seva música.

Contrarestant el soroll del trànsit (Gran Via de les Corts Catalanes, Barcelona)

NOUS GRAUS DE LLIBERTAT A ESCALA REGIONAL O LOCAL

La reducció massiva dels costs associats a la distancia i l'endinsament a la societat del coneixement generen un context nou on els actors territorials disposen de nous graus de llibertat més amplis pel desenvolupament de les seves activitats. Aquests graus de llibertat són tals que obren incertituds sobre les politiques públiques a establir en matèria de desenvolupament territorial (DT). Així, els actors polítics es veuen beneficiats d'aquests nous marges d'acció, i del mateix mode que no hi ha sectors econòmics condemnats, no hi ha territoris condemnats sinó només territoris sense projecte o sense capacitat d'agafar les oportunitats.

Dos factors podrien definir les noves lògiques territorials en aquesta nova era:

1. La geografia econòmica serà molt menys estructurada per la localització de les activitats productives que per la geografia del consum, de l'entreteniment o de la redistribució, com ens explica Laurant Davezies pel cas francès. De tal manera que el desenvolupament territorial vindrà determinat per la capacitat d'atraure persones d'un territori actuant sobre l'oferta d'aquest (entreteniment, qualitat de vida, politiques públiques d'habitatge)
2. Les dinàmiques politico-institucionals no són al marge de les activitats econòmiques com al passat, sinó que elles es tornen vitals. En un contetx on els determinants dels desenvolupament territorial formen un conjunt molt obert, la capacitat estratègica dels actors territorials, i en particular els actors politics, es converteix en el factor clau de l'éxit. les institucions politiques locals juguen, així, un rol de catalitzadors de processos permentent la construcció de xarxes de confiança entre actors: Governança territorial.